Casa en Bunyola

Trobar-se en un lloc on només el saber fer popular sap construir retorna l'arquitecte a l'aprenentatge. El fet que només arribi fins al solar un animal de càrrega o un home a peu mai ha estat un inconvenient; aquesta construcció busca allò senzill, tant pel que fa als materials, els que es troben al lloc, com a la topografia. Un carretó mecànic conduït per un home ha pujat els blocs de termoargila i un helicòpter ha transportat el formigó.

Admirar i pertànyer al lloc succeeix alhora. No és només un paisatge a contemplar, silenciat com una pintura pel marc de les finestres, sinó que intervenir en ell és construir per a tota la comunitat de cases acostumades a compartir parets, patis, escales i terrasses.

La casa es deixa caure damunt de les bancades per adaptar-se a les circumstàncies de la topografia i de les preexistències. L'antic camí de la parcel·la, que condueix a la muntanya, es converteix en replà, entrada i porxo de l'habitatge.

La dificultat, durant la construcció, han estat els 72 esglaons que hi ha a l'únic camí d'accés. S'han triat pocs materials i estandarditzats, com és la termoargila.