Estudi del pintor Damià Jaume

El projecte neix de la decisió de fer un aljub per a recollir l'aigua de la coberta de l'habitatge, i aquesta circumstància s'aprofita per construir el nou taller. Si el vell estudi estava situat en un primer pis amb vista al camp de Mallorca, ara l'estudi mira la terra més propera. Acull, empara i protegeix l'hort i alhora el guaita.

Es projecten dues caixes, la major per a pintar i la menor per a emmagatzemar i mostrar l'obra.

El joc de la construcció:

Dues maneres, un a la caixa d'obra i l'altre a la caixa de fusta. La caixa d'obra es construeix amb materials estàndards, més econòmics. Es tria la termoagila per la seva capacitat de resoldre el mur en una sola fulla. Després es descobreix la sorpresa del joc que té aquest bloc. Per al forjat s'utilitza la bigueta de sabata i els revoltons de ciment; ens fascina com queda el revoltó posat al revés.

Les caixes de fusta s'introdueixen en el projecte quan descobrim que la família té un amic fuster. Les fusteries es converteixen llavors en caixes dintre d’una altra caixa, per les quals s’entra i en les quals un usa. A través d'elles es passa, entra la llum, l'aire, es mira... i en elles s'està, es llegeix, es pinta, es treballa, es xerra, es descansa, es fa la migdiada,...