La nostra aproximació al projecte va ser començar des de dins cap enfora, prestant especial atenció a les qualitats espacials i les adjacències de l’interior. Entenem els llocs de transició entre interior i exterior com a límits gruixuts. Aquests límits estan compostos per intersticis amortidors de petita escala, que aporten a la vivenda una major varietat d’espais de diferents escales i caràcter.
Una petita galeria a l’estar funciona com a captador solar passiu a l’hivern. A l’estiu, degut a la verticalitat de l’ incidència solar, obrint les lames vidriades exteriors i tancant les portes plegables interiors, la galeria es transforma en un balcó.
L’accés als habitatges es realitza mitjançant passarel•la oberta en la part posterior del edifici. L’entrada a cada habitatge dona als espais de major profunditat que es generen entre safareig i safareig. Aquets recessos del carrer públic, es converteixen en petites terrasses exteriors. Es troben adjacents a la cuina, i poden ser apropiats per els inquilins com a extensió de l’apartament, afavorint d’interacció social i l’idea de comunitat.
El mur que separa la cuina del carrer públic, alberga les conduccions de l’edifici amb la finalitat de ser fàcilment accessibles pel manteniment, però també par donar una profunditat de 60cm a la finestra de manera que l’ampit es converteix amb una safata, podent-se fer servir per passar i col•locar menjar o begudes directament de la cuina a una taula a l’exterior.
