Casa Collage al Call de Girona
Rehabilitar implica sempre establir una determinada relació amb el passat, amb els passats que s’acumulen a l’espai de la intervenció. I també amb el futur, aquella idea imaginada de lloc cap a la que voldríem tendir. Però implica, sobretot, una gran capacitat de treball amb el present.
Esborrar o dibuixar: eliminar, netejar, reparar, reconstruir, substituir, incorporar, afegir ... Descobriments successius van requerint contínuament de respostes diverses i complementàries. Es van teixint, molts cops en temps real, les relacions entre els espais vells i els nous, entre els vells i els nous materials, entre les velles i les noves geometries, entre els operaris que un dia van aixecar els murs i els que ara els refan.
Superposició inacabable de temps, de desitjos, d’oficis, de matèries, d’estratègies, de persones.
A la casa del Call diverses decisions van exercir de guies i referents al llarg de tot el procés:
- el reconeixement i potenciació dels patis com a centres de gravetat de l’espai i paisatges petris de totes les estances de la casa.
- l’adopció de geometries irregulars capaces de significar-se discretament dins l’esquelet original i de reorganitzar de manera òptima el seu nou funcionament.
- la voluntat de mostrar amb tota naturalitat el solapament de capes antigues i noves responent a l’estat de conservació de cada element i a l’ús futur de cada espai. Preservem infinitud de presències insòlites en els paraments de cada cambra -portalades tapiades, finestrals ampliats, escales desaparescudes, rastres de velles xemeneies, ...- com a petits paisatges ínteriors.
- una certa idea de continuïtat amb el llenguatge constructiu del barri vell (simples persianes de fusta, arrebossats i estucats).
- el desig de recuperar i reutilitzar tots els materials possibles trobats a la casa en suficient bon estat (reixes, mosaics i pedres) i la possibilitat de comptar amb altres materials vells del magatzem del mestre d’obres (fustes i rajols).
- l’emfasització de les alçades de l’immoble a través de l’ús d’un patró compositiu vertical en totes les noves intervencions.
I per sobre de tot plegat la confiança creixent en un sistema projectual necessàriament obert (en aquest cas el collage) capaç d’integrar harmònicament en un tot les històries de cada fragment del procés.
Sota la batuta insubstituïble d’en Josep Capdeferro, mestre d’obres, que ha conduït amb inigualable energia i sensibilitat el fil conductor de tota l’obra.
