L'exposició

“Matèria sensible: arquitectes joves catalans” és una mostra d'arquitectures realitzades per estudis joves establerts al territori català i que comparteixen no tans sols el fet generacional sinó, sobretot, unes actituds i una manera d'entendre i exercir la professió. És també una aposta personal (i, per tant, necessàriament parcial i no exempta de risc) dels arquitectes comissaris, que pretén ser també una possible resposta a les preguntes de com ha de ser l'arquitectura ara que el model anterior s'ha posat en dubte i de què pot aportar l'arquitectura catalana al context de crisi econòmica global.

Es reivindica una arquitectura amb capacitat de reinterpretar els models i referents anteriors per a donar respostes noves. Una arquitectura del seny, honesta, on primen les persones vers el fet construït o l'estètica, que assumeix les limitacions pròpies del moment, del lloc, de l'encàrrec i dels recursos disponibles per a transformar-les en oportunitats. Una arquitectura local per a un món global. Una arquitectura sensible als canvis, a les seves arrels, a com viuen els seus usuaris i com és percebuda pels demés.

Lluny de voler ser oportunista o reaccionària, és una reivindicació d'un tipus d'arquitectura, d'uns valors, d'una manera de treballar, que poc tenen a veure amb el moment i sí amb les conviccions i el seny, quelcom que els arquitectes seleccionats ja feien quan l'arquitectura icònica vivia el seu moment àlgid.